En l’actual reviscolament de la rumba, sembla que Lleida és una de les grans oblidades i invisibles. Tot i això, des de fa una bona colla d’anys els artistes de Ponent intenten resituar-la i restituir-ne un patrimoni ric i extens, que ha sobreviscut a l’intent de genocidi cultural franquista.
Un bon exemple d’això són les “Rumberes del garrotan”, un projecte nascut de la mà de Manel Ponsa, un dels mites vivents de la rumba catalana. Rumberes del Garrotan ens presenten en el seu treball “País invisible” 10 temes a mig camí entre el flamenc, la rumba i la tradició. Des dels reivindicatius “Estelada” o “Rumba dels exiliats”, passant per temes com “Rodenya de Verdú” o “Patarri”, per acabar amb un recull dels tradicionals (i ja populars) garrotins.
Aquest disc plasma bona part de la recerca duta a terme en els ritmes lleidatans, com el garrotín arrumbat i el garrotín vell, la farruca,... en un treball a mig camí entre la tradició i l’etnografia. Una bona eina per (re)descobrir la rumba lleidatana i conèixer el seu llegat.
Detall del disc
