Disc de debut d’un dels grups de rumba catalana que veu dels clàssics catalans amb aportacions iròniques i crítiques. Enèsim projecte del Titot, els Dijous Paella introdueixen sonoritats nostrades com el tible o la tenora per experimentar amb la rumba, tot versionant Brams (Premsa Lliure), Ovidi Montllor (el Desesperat), musicant poemes (Enric Cassasas a 42 i JV Foix a És quan dormo que hi veig clar) o estripant amb lletres enganxoses (Que arribi l’estiu, Pagès de l’amor o Dijous Paella).
Des del seu de debut, Dijous Paella ha evolucionat amb la retirada d’en Titot, i han guanyat protagonisme l’Àgata Casas (vocalista), ben acompanyada per Marc Serrats (guitarra), Eric Herrera (trombó), així com d’altres músics de solvència contrastada, que han reinventat el projecte i li han injectat nous ritmes i sonoritats.
